Des de la Plaça del Rector Homs es pot veure el conjunt monumental de les esglésies romàniques de Sant Pere – la més elevada-, Sant Miquel i Santa Maria – la inferior-. Ja amb indicis molt antics d’assentaments humans a l’entorn, va ser el 450 d. C. quan es va convertir en Bisbat d’Ègara i posteriorment, al segle XX, quan va ser remodelada majoritàriament a estil romànic, manera de la qual ha arribat als nostres temps en un gran estat de conservació, en part gràcies a l’estudi i treball de restauració que a principis de segle XX en va realitzar l’arquitecte modernista Puig i Cadafalch. 

Actualment sota gestió del Museu de Terrassa, és una de les visites obligades a la ciutat i un enclau d’interès màxim del patrimoni històric i artístic català. 

De fet, Enric Carreras, pianista de jazz terrassenc amb la mirada molt oberta a noves músiques mediterrànies i new age, va escriure aquesta peça – Seu d’Ègara – per ajudar en el seu camí audiovisual per esdevenir Patrimoni Mundial de la Humanitat. 

Una música que conjumina el misticisme religiós i el caràcter medieval més heroic amb el jazz més mediterrani i actual, generant una sensació de bellesa atemporal perfecta per gaudir d’un marc tan incomparable i únic. Aquesta versió estrenada per Terrassa Sonora  afegeix al piano, interpretat pel terrassenc Jordi Humet, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, l’orquestra que cada juliol organitza el Festival d’Estiu de la Seu d’Egara.