Rambla d'Ègara

Seguint el curs de l’antiga Riera de Palau, la Rambla d’Ègara es va anar generant a mesura que hom anava construint cases, murs i fàbriques a banda i banda de la riera, que va anar reduint progressivament l’amplada del seu llit. Finalment va esdevenir una mena de claveguera oberta molt susceptible als desbordaments. 

El 1884 es va decidir desviar el curs de la riera i urbanitzar-ne el sòl amb un nou eixample urbà, que va anar creixent i ampliant-se durant els posteriors 50 anys ( l’antic Hospital de Sant Llàtzer i actual Mercat de la Independència, el Vapor Aymerich,Amat i Jové i actual Museu de la Ciència, el Vapor Montset i actual seu del BBVA, o el Grup Escolar Torrella, joia del modernisme malauradament enderrocada a decisió del consistori el 1968). 

Al 1926 s’inaugurà el passeig central arbrat, fet que ja el va apropar a la fesomia actual. No cal oblidar el trauma de la riuada de 1962, que es va emportar moltes vides humanes i va generar grans destrosses materials a la mateixa Rambla, i que va obligar a una millor canalització de la riera cap al Torrent de la Maurina. 

La urbanització actual va acabar de consolidar-se quan el 2008, després d’un creixent trànsit de cotxes i fums, va esdevenir zona peatonal en la seva part central i va convertir la Rambla en un espai molt comfortable per al passeig ciutadà. 

Aquest passeig joiós emana de la música que va escriure Josep Freixas amb la sardana Rambla d’Ègara. La força festiva de la cobla i el ritme de sardana, tan arrelat a la cultura catalana i als diumenges a plaça, queda contrastat amb un fraseig subtil i orquestració quasi simfònica que ens recorda la formació i saviesa musical del compositor. Josep Freixas, emprenedor pedagògic i de molts projectes culturals i musicals de la ciutat, fou director del Conservatori Municipal durant 21 anys (1970-1991) i consolidà una sòlida carrera com a compositor, d’on se’n destaquen les sardanes i les peces per a piano sol, instrument del qual n’era també intèrpret.   

Rambla d’Ègara
Josep Freixas