Placeta Rosa Puig

El món coral ha estat un actiu molt important en l’entramat d’associacions culturals de Terrassa durant el segle XX i ho continua sent durant el XXI, també amb la diversificació estilística de molts cors. 

Cor Montserrat, (de qui en trobem una placa commemorativa a la placeta) Massa Coral, Coral Nova Ègara, Gospel Vallès, Tons i Sons… I molts més! Al darrera d’aquestes dinàmiques associatives hi ha un entramat divers de persones on n’acostumen a ressaltar personalitats emprenedores. 

És el cas de la pedagoga i compositora Rosa Puig, que dedicà la seva carrera a la docència musical  en diversos centres de la ciutat i a la direcció coral, on se’n destaca per sobre de totes la seva tasca a la Massa Coral, que convertí sota la seva batuta (des de 1943 fins 1971) en una institució social i cultural de primer ordre local.

 Aquest entramat associatiu coral del segle XX ha estat el caldo de cultiu per a que molts terrassencs despertin la passió per la música i la converteixin exitosament en la seva professió. És el cas de l’Anna Alàs i Jové, mezzo terrassenca afincada a Alemanya que entre òpera i òpera dedica energia a recuperar composicions d’autores catalanes, com és el cas de Rosa Puig, de qui n’ha enregistrat Marina, escrita al 1934 amb lletra d’Apel·les Mestres. 

Una cançó d’estil modernista que combina l’aire popular amb una finor poètica que compara el fervor del l’amor amb el fervor de les onades. Tot i que Terrassa queda lluny del mar, amb la veu d’Alàs i la música de Puig, tancant els ulls i asseient-vos als bancs de la Placeta, de ben segur que podreu sentir la salabror de les onades i recordar els vaivens dels vostres primers amors.    

Marina per veu i piano
Rosa Puig (1901- 1999), lletra d’Apel·les Mestres